El Carlit, al Pirineu Oriental, està considerat com el cim més alt de tota la Cerdanya, amb 2921m.Tant de la part catalana com de la francesa. Un dels principals atractiu és la gran quantitat de llacs glacials que l’envolten, només superat en tot el Pirineu per la zona del Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici.

Accés i punt de partida: des de Puigcerdà prenem la carretera N-116 en direcció a Mont Louis, França. Abans d’entrar al poble, trobem una rotonda,agafem una desviació a l’esquerra, D-618, en direcció a les estacions d’esquí de Font Romeu i de Pyrenees2000, Escassament passats uns 400m, una altra rotonda, ara girem a la dreta per la D-118, direcció a les Angles, i enseguida, a 1 km aproximadament,un altre cop a l’esquerra, cap a la Bullosa. Si anem a l’estiu haurem de deixar el cotxe a una zona d’aparcaments (a 1,7km del darrer encreuament de la carretera), i esperar el servei d’autobusos que ens portarà fins al llac i Refugi de les Bulloses, després d’uns 10 km de pista. El refugi és propietat del Club Alpí Francès, té 40 places i és guardat en temporada.
Travessarem, per damunt tota la presa que conforma el llac i anem a parar al davant de l’hotel Les Bones Hores. Tinc entès que els residents a l’hotel poden pujar amb el vehicle fins aquí.

Desnivell: 1850 m, acumulats.
Horaris: 3 h. aproximadament. Pujar i baixar.
Dificultat: Fàcil, amb algún pas complicat a l’aresta cimera
Bibliografia i cartografia: Cerdanya, 1:50.000 Editorial Alpina

Descripció de l’itinerari: Des d’aquest punt, a l’esquerra de l’hotel, veiem el cartell amb el mapa dels llacs, estem a 2005m.Comença l’ascensió, les possibilitats són diverses ja que hi ha una variada xarxa de senders, molt concorreguts a l’estiu, que van passant per tots els llacs que conformen tota aquesta vall. Qualsevol elecció és bona, tot i que jo aconsello agafar la via més directa i deixar per a la baixada, si encara hi ha ganes, la visita, per altra part espectacular al circuït de Llacs.
Per tant la meva aproximació va ser seguir els següents llacs: Viver, Negre, entre el Sec i de la Comassa per pujar una petita lloma i anem a trobar el Llat i el Llong, Trebens i Soubirans, a les aigües del qual ja es veu reflectida l’enforcadura del Carlit.
A partir del Trebens el camí comença a pujar suaument per l’esquerra de la vall, pel vessant del Tossal Colomer, a la dreta anem deixant enrere el Soubirans (2350m.)
Tenim el Carlit a tocar, però queda la pitjor part, el camí que puja fort es va convertint en una immensa tartera. Arribem al coll Colomer desprès de passar per l’estany Gelat de Soubirans. El camí emprèn forta pendent per la mateixa aresta fina a un punt on segueix cap a la dreta fins a la xemeneia que uneix l’enforcadura dels dos cims. Degut al “trànsit” dens de gent, prefereixo tirar pel dret i seguir l’aresta, que en forta pendent, molts cops grimpant entre afilats blocs esquistosos, ens deixa al mateix cim sud del Carlit, 2921m. (1h 50’).

Tot i la gent, la vista és extraordinària: cap al nord-oest l’immens estany de Lanós, i cap a l’est el curiosament anomenat “desert del Carlit”, ple de llacs. Tot i semblar un contrasentit imagino que a l’hivern, tot cobert de neu, deu tenir una certa aparença de desert. Des d’aquí estant m’atreveixo a descobrir, la Pica d’Estats, el Puigmal, el Canigó, el Puigpedrós i altres cims propers.

Estany de Lanos

Després de les fotos de rigor(cliqueu a les imatges per engrandir-les), cal emprendre el descens, pujant primer al cim nord, injustament més solitari. Aquesta vegada emprenent la xemeneia central i en vertiginosa baixada, a trobar el coll Colomer, i desfer el camí de pujada fins als llacs. Ara sí, completo la visita a la resta de llacs: del Castellà i dels Dugnes, fins arribar novament al llac de Bulloses.
Entre vaques passo novament la presa, per anar a recuperar forces al Refugi de les Bulloses, després d’una hora i quart de baixada, sense encantar-te, una cerveseta freda és la millor recompensa.

Bona ascensió!

Una fàcil i ràpida ascensió ens portarà al cim del Puigpedrós, tercer cim més alt de la Cerdanya amb 2914 metres, ratllant els 3000. Situat al nord de la comarca, és fronterer amb França.

 

Accés i punt de partida: des de Puigcerdà prenem la carretera N-260 en direcció a la Seu d’Urgell,i només passar la població de Ger (8’2 Km), prenem una desviació a la dreta, GIV-4031, en direcció a Meranges (9’7 Km des de Ger). Seguim la carretera, passant per Girult, a partir d’aquí es transforma en una pista, que cal seguir (durant 7‘5 Km) fins a la cruïlla de pista, seguint cap a la dreta arribaríem a Guils, cal seguir a l’esquerra. Els mesos d’hivern no podem passar d’aquesta cruïlla ja que l’aparcament del refugi es cobert de neu, i per tant ens queden encara uns dos kilòmetres fins al refugi de Malniu. Si la cadena és oberta en principi podem arribar al refugi.

Desnivell: 1600 m, acumulats.

Horaris: 3 h. Pujar i baixar.

Dificultat: Fàcil

Bibliografia i cartografia: Puigcerdà, 1:50.000 Editorial Alpina

Descripció de l’itinerari: Estem al Refugi de Malniu, també anomenat de Tarteres, situat al mig d’un pla que porta aquest nom. Per l’esquerra del refugi emprenem el GR-11 en direcció oest. Al cap d’una estona, dalt d’una lloma trobem un pal indicador que ens assenyala que cal deixar el GR i emprendre pujada cap a la dreta. Seguim un corriol poc fressat i escassament marcat però que es va intuïnt, la poca vegetació ens permet escollir la ziga-zaga més adient per anar guanyant alçada. A la dreta ens queda la punta del Roc de la Llosa. Seguim pujant amb fort desnivell fins assolir unes puntes de roca. Som al Pic de Molleres del Puigpedrós de 2738m.

Des d’aquest punt i en direcció nord-oest tenim al davant l’ampli planell de Campcardós, i al final d’aquest s’eleva solitari el Puigpedrós. Fent honor al seu nom es tracta d’una muntanya de blocs de pedra. El fred és intens, el vent es cala fins al moll dels òssos, consulto el rellotge, 6 graus negatius i a més el vent. El tub per veure del camelback fa estona que és un tub de gel, d’aixó s’en diu falta de previsió o “presses”.

Un cop superada l’amplia esplanada, emprenem les rampes finals que en curta ziga-zaga, resseguint les traces d’esquis, ens situen al cim del Puigpedrós 2914m.

El panorama és esplèndit, al sud tota la serra del Cadí i la Tossa d’Alp, més a l’est el Puigmal, i cap al nord-est el magnífic Carlit. Mirant al sud-oest, en primer terme la Tossa Plana de Lles, un altre dels objectius “100 cimeros”.

Han passat unes dues hores des de la sortida del refugi, el dia és clar i el fred intens,el simple fet de llevar-te el guant per fer fotos suposa un dolor de dits increïble durant una bona estona, cal tornar, el fred apremia.

Cantimplora de la Pilar (UEC de Sants)

La baixada. Un cop tornem a ser al Planell de Campcardós, emprenem el coll que tenim a la dreta i comencem a baixar ràpidament, aprofitant les pales de neu cap al Coll de les Mulleres que tenim als peus. Tornem a trobar el GR-11 que aquesta vegada prendrem cap a l’esquerra i en ràpida baixada ens torna a deixar al Pla de Tarteres i al refugi de Malniu.

Bona ascenció!.

Croquis ruta.

Horta de Sant Joan està situada a la franja que delimita la província de Terol, la part sud del seu terme és molt accidentada, ja que està formada per l’extrem septentrional dels ports de Tortosa-Beseit. El paisatge agrest ofereix llocs de gran bellesa, com les roques de Benet o la muntanya de Santa Bàrbara. Al poble també s’ha de visitar la part antiga i el museu de Picasso.

A dos kilòmetres a l’Est de Horta de Sant Joan, Terra Alta, es troba Santa Bàrbara, turó de singulars característiques i que canvia de forma, segons l’orientació des d’on la mirem. Es tracta d’una atalaia de 761 m d’alçada amb imponents cingles per tots els seus vessants. Des de molt antic ha estat habitada per anacoretes tot aprofitant les balmes, coves i fonts de l’indret, on s’edificaren petits oratoris seculars com els de Sant Onofre, Sant Pau, Sant Antoni i Santa Bàrbara.

Font : http://www.terra-alta.org/index.htm

Accés i punt de partida: des de la població de Horta de Sant Joan, Avinguda del Port, prenem una pista asfaltada en direcció al convent de la Mare de Deu dels Àngels, “de Sant Salvador” (2 km.) Un cop arribats, podem deixar el cotxe a les esplanades que hi ha al voltant del convent.
Podem carregar d’aigua a la font de davant del convent ja que no en tornarem a trobar.

Desnivell: 550 m, acumulats.

Horaris: 3 h. Pujar i baixar.

Dificultat: Fàcil

Descripció de l’itinerari: Deixem el convent a la nostra dreta i enfilem una fressada sendera que en direcció est va resseguint les parets de conglomerat que perfilen la cara nord de la muntanya. Passem les restes de la capella de Sant Pau i resseguint els esperons anem donant la volta. Trobem en un racó a la dreta la Cova amb la imatge de Sant Salvador, protegida per un enreixat, al costat hi ha la petita font que la tradició diu que va fer brollar el sant amb tres cops de bordó.
A partir de la cova el camí comença a enfilar-se cap amunt dibuixant curioses ziga-zagues amb marges. Arribem a un petit coll que ens porta a la cara sud de la muntanya. Aquí trobem les restes d’una altra de les capelles, la de Sant Antoni. Arribem a un pla amb xiprers, al redós de la serra, sovint concorregut per cabres. Un petit senderó a l’esquerra, superant la darrera pendent ens deixa a la cresta cimera. A la meitat de l’aresta es troben les runes de l’ermita de Santa bàrbara, només hi queden les parets. Seguim pel crestall en direcció sud-oest per arribar a la creu. Caldrà passar però la darrera prova de foc: un “petit Pas de Mahoma”, poc apte per als que pateixen de vertigen.
Un cop superat el pas cal relaxar-se i gaudir de les precioses vistes del Port, amb les Roques de Benet a tocar.
Per a la baixada hi ha diverses opcions: els més agosarats poden inventar-se ràpels i desgrimpades, aprofitant els elevats esperons que tenim als peus, els mes conservadors poden refer el camí de pujada. Jo proposo acabar de donar la volta a la muntanya, retornant al pla dels xiprers i buscant la sendera a la dreta, que paral·lelament a la cresta ens porta cap al sud-oest, picant de baixada. Compte aquesta sendera és més perdedora que la de pujada, a cops s’ha de intuir. Com hem fet pujant, anem resseguint el perfil i girant cap al nord en direcció al convent.

Una passejada que ens deixarà, ben segur, un bon regust de boca i un bon record de la Terra Alta, que en dies clars podrem veure en tota la seva extensió des de el cim de Santa Bàrbara.

Bona ascenció!.

Croquis de la ruta: Ruta Santa Bàrbara

El massís del Canigó és troba a les estribacions més orientals del Pirineu abans d’arribar a la Mediterrània. Situat a l’anomenada ‘Catalunya Nord’, entre les comarques del Conflent, el Rosselló, el Vallespir i l’Alt Empordà, només a  50 km del mar. Forma part dels 100 cims de la FEEC. 

Tot i trobar-se dins de territori francès, el Canigó és una muntanya emblemàtica per als catalans . A la renaixença, segle XIX, quant l’anomenada Catalunya Nord encara formava part de Catalunya, el catalanisme situa al comtat de Rosselló, l’origen de Catalunya com a nació. El poeta Jacint Verdaguer  va escriure el 1886 un poema referit a aquest cim :’Canigó’, en el que feia una exaltació de l’amor, el patriotisme i la llegenda. Avui dia encara reté tota la seva màgia…

Accés i punt de partida: des de Prada de Conflent i seguint la N-116 arriben fins a Villafranca de Conflent. En aquest punt prenem la D-116 direcció  a Vernet les Bains i fins a Casteil. Aquí s’acaba la carretera i prenem una pista en prou bon estat cap a Coll de Jou i fins al Refugi de Marialles a 1710m.

Desnivell: 2.100 m, acumulats.

Horaris: ascensió: 4- 4’30h (2’30h + 2h.Donada la llarga distància a recòrrer fins al massis, es va plantejar la sortida, partida en dos dies, fent una acampada als Plans de Cadí); descens: 4 h. Aproximadament.

Dificultat: mitjana, per la llargada del recorregut i pel tram final de grimpada de la xemeneia.

Bibliografia i cartografia: Canigó. Pirineu Català. Conflent, Vallespir, Alt Ripollés. Guia Cartogràfica. Mapa 1:40.000. Editorial Alpina. 

Descripció de l’itinerari: Un cop situats al Refugi de Marialles 1718m. passarem per un pontet sobre el torrent de Llipodera, seguint els indicadors del GR-10 . Ens enfilem entre boscos per camí ben marcat cap al Coll Verd, 1868m. (1h) Al cap d’una estona anem deixant darrera la vegetació i arribem per camí molt ample i fressat cap als prats de la vall de Cadí. Bifurcació: deixem el GR-10 a l’esquerra que ens portaria cap al coll de Segalès, seguim per la dreta i de seguida trobem el Refugi Aragó a 2123m. (1’45h) Seguim guanyant alçada entre roques i prats fins a situar-nos als Plans de Cadí (2h i pernoctació). Al sudest guanyant alçada, es poden veure els llacs que configuren els Gorgs de Cadí, al peu del Pic de Tretzevents 2731m.
Comença un fort pendent entre prades i rocam, que ens acompanyen fins la portella de Vallmanya, flanquejant en direcció NO fins al peu de la xemeneia, seguint senyals en vermell. Superem les faixes rocalloses de la bretxa Durier i ens plantem dalt la Pica del Canigó (4:30 h).
Piolet i grampons es fan imprescindibles per tal de superar la xemeneia amb neu dura i gel.

Bona ascenció!

Croquis Ruta Canigó

 

 

Començaré per casa.
Jo també formo part de la comunitat de 100 cimeros de Catalunya, i començaré pel costat de casa, al Montsià. El seu punt culminant és la Torreta de Montsià amb una alçada de 765m, humils, però força canyeros. Ben segur que aquesta ascenció deixarà un bon sabor de boca a tothom.

Com a descripció de la ruta us emplaço a visitar la web de la Feec:

http://www.feec.org/usuaris/fitxes/fitxa.php?fitxa=200

La ressenya està molt bé, però us proposo unes petites modificacions per acabar de “polir” la sortida i fer-la més interessant. Bàsicament proposo modificar la tornada. (Demano disculpes a l’autor de la ressenya, per “tunejar-la”)

Ressenya.

Sortida: Carretera N-340 en el km 1.073,5, si venim des de Barcelona en direcció a València-Castelló trobem a la mateixa carretera a mà dreta, unes indicacions del Parc Natural i Camí de Mata Redona. Seguint aquest camí estret i mig asfaltat, a uns 3 km arribarem a una zona d’aparcament anomenada “Cocó de Jordi”.

Horari: Unes 5 o 6 h aproximadament. Val, ja sé que hi ha penya que la fa en 2h, hi ha d’haver de tot en aquest món, però hem de fer fotos, un mosset, un traguet… i una vecaineta si cal.

Desnivell acumulat: +530 –530.

Dificultat: Fàcil.

Època ideal: Cal evitar el dies de sol ja que el recorregut transcorre en el seu 80% per zones sense ombres.

Material: Aigua (tot i que es pot trobar aigua potable a la font de Burgar i a la font del Mas de Comú). Molt recomanable portar pantalons llargs, per evitar les esgarrapades del coscoll, altrament dit garric.

Descripció de l’itinerari:
0h 0’ – Just a l’aparcament del Cocó de Jordi, trobarem un ample camí, que comença en suau baixada cap al nord.

5’ – Trobarem un trencall que ens indica dues variants cap a “La Foradada”, en aquesta variant de l’itinerari, agafarem el camí de la dreta més ample i fressat, (tot i que senyala 15’ més, val la pena anar pel de la dreta) amb l’objectiu de visitar el Mas de Mata-redona.

30’ – En aquest punt, enllacem amb el GR 92 que ve d’Amposta en direcció a Ulldecona. Nosaltres prenem amunt (enfila cap a l’esquerra) direcció a Ulldecona i a partir d’ara, anirem seguint el GR quasi tota l’estona de recorregut, amb les conegudes habituals marques vermelles i blanques.

40’ – Font del Burgar. Es tracta d’una antiga font construïda per al bestiar, d’on podrem agafar aigua amb compte, el seu raig és a ras de terra.

50’ – Arribem a les ruïnes del Mas de Mata-redona. A partir d’aquest moment perdrem l’ombra del recorregut i caminarem pels antics camps de conreu d’aquesta Masia, ara en direcció sud i per entre els garrics que ara substitueixen als antics camps de blat.

1h 30’ – En aquest punt, estem situats al coll de la Foradada, on continua el camí avall en direcció sud, cap a Ulldecona. Deixem la visita a “La Foradada” per a la tornada. Ja podem distingir allà, una mica llunyana, la Torreta del Montsià.

2h 15’- Arribarem al Mas de Comú, que hem anat veient durant la lleugera baixada que portem des del coll que acabem de deixar. En aquest punt, haurem de deixar el GR que portem des de feia estona, per enfilar cap al nostre objectiu evident i distingit per l’únic cim que conté antenes i radio-repetidors i que ens ho marca un camí amb senyals verdes. Podem aprofitar per carregar aigua a la font que hi ha, uns marges més avall, al nord del mas. Ah! compte amb els bous. Solen haver braus pasturant per esta zona.

2h 55’ Atenció amb aquest punt!!! Just abans d’arribar al coll, trobarem un trencall (marcat amb el senyal verd en forma de T) i hem de prendre amunt, perquè si agafem cap a la dreta, arribarem només a 5’, a la Font del Feix.

3h Torreta del Montsià. Arribem al punt més alt, delimitat per un piló de formigó que es troba darrera les antenes. Tornem a tenir les magnífiques vistes de tot el Delta de l’Ebre.

Aqui comença la variant principal de l’itinerari de la feec, es tracta de la tornada que farem resseguint tota la cresta de la carena en direcció nord. Amb la mar i el delta a mà dreta i la foia d’Ulldecona a mà esquerra. Només per les fabuloses vistes que tindrem tota la estona ja val la pena. El camí, no sempre ven visible l’intuirem resseguint el crestall de la serra. Les fites de pedra ens ajudaran a trobar, sobre tot, les pujades a les diferents puntes del Montsià

3h 30′ – En plena cresta arribem a un coll molt marcat, ja hem deixat el Mas de Comú a la nostra esquerra. Es tracta de la Portella Alta. Hi ha un encreuament de senders si baixem pel de l’esquerra arribariem al Mas de Comú, passant per la font del Pi. Hem de decantar cap a la dreta sense perdre alçada, i en 5′ trobar un corriol que en forta pujada ens mena cap al cim següent de la cresta. Compte el sender és perdedor.

3h 40′ – Tornem a estar dalt del crestall. El seguirem sense deixar-lo fins a trobar la “Foradada”.

4h 10′ - “La Foradada” (671 m).- Lloc d’immillorable panoràmica sobre la costa dels Alfacs, Sant Carles de la Ràpita als peus de la serra, la serra de Godall i el Port a ponent, i en dies clars la sinuosa silueta de l’Ebre empaitant la mar. Aqui agafarem un corriol a ma esquerra, Deixant el de més a l’esquerra que ens tornaria a portar al Coll de la “foradada” que hem creuat fa unes hores, i que en forta baixada ens deixarà en un coll senyalitzat PR.C 83. Segirem el PR fins arribar al final d’uns bancals del Pla de Rodes.

4h 30′ – Pla de Rodes. En aquets punt deixem el PR i seguim per una sendera força fressada a la dreta, que ens portarà en 20 o 30 minuts, després d’una forta baixada, cap al cocó de Jordi, concretament ens deixa al primer trencall de la ruta.

5h – Aparcament del Cocó de Jordi. Punt de sortida i arribada.

Ruta Torreta del Montsià

Després de molt meditar,  m’he decidit a crear el bloc per anar desant totes les meves cabòries muntanyenques. Des de la vora del Montsià, al sud del país, us dóno la benvinguda i us convido a deixar les vostres opinions, reflexions i crítiques, de tot allò, que amb el temps i “una canya”, aniré penjant…

Vinga pos, som-hi!